- Manel -

Boomerang

Nostalgia por el pasado, por la infancia, por ese amor que no salió adelante. Y todo con una metáfora muy sutil: un boomerang que su tío (el típico viajero) le regaló de pequeño, y con el que sólo consiguió que la chica que le gustaba, Vanesa, se fijara en otro tío. El boomerang, que se lanzó y no volvió jamás. Muy muy original.

Va arribar el tiet 

amb barba llarga,

els avis feien

dinar especial,

i va dir: "nens, esteu morenos",

i va dir: "al menys

heu crescut un pam". 

I l'Ignasi i jo li escoltàvem

mil aventures 

de països llunyans.

I estaven bé i eren distretes,

pero era difícil treure's del cap

el fer volar per damunt del barri

aquell regal estrany. 

 

Per fi abaix vam situar-nos

a una distància prudencial

de les senyores

que es broncejaven

i dels cotxes aparcats. 

Vam estudiar els corrent de l'aire,

vam eixugar-nos

la suor de les mans.

 

Però el boomerang

s'encallava entre les branques

i no tornava mai.

Però el boomerang

reclamava la perícia

d'un professional.

 

I van baixar els altres

amb la Vanessa,

ai, la Vanessa, com li deu anar!

Menjaven pipes amb arrogància,

se'n fotien des del banc.

Fins que,

aborrit d'aquell espectacle,

va venir el Xavi, que era més gran. 

"Deixeu-me un tir, feu-vos enrere,

deixeu-me un tir, colla de matats!

Que això és canell,

que això el que vol

és un bon joc de braç!".

 

I senyors, tan bo és insistir

com saber-se retirar.  

I no sé l'Ignasi, però en el meu cas

puc reconèixer que em va fer mal

veure en els ulls de la Vanessa

que la cosa es posava interessant.

 

Però el boomerang

va encallar-se entre les branques

i no va tornar mai.

Però el boomerang

reclamava la perícia

d'un professional.

 

Però parlo de temps, d'aquell juliol 

en que es va fondre l'Induráin

i vam maleir el danès

i a les rampes d'Hautacam. 

Els anys, en fi,

ens han fet com homes,

i malgrat que ningú ha procreat

vaig pensant alternatives

per si mai es dóna el cas.

 

I en aquest món, 

entre els meus forts

no hi haurà mai els detalls. 

Però m'esforçaré 

i una cosa m'abstindré de regalar,

que la infantesa serà divertida,

màgica, lliure,

d'acord, acceptat.

Però no hi ha tant

temps per perdre

i tard o d'hora només queda

una veritat.

 

El boomerang

s'encallava entre les branques

i no tornava mai.

Però el boomerang

reclamava la perícia

d'un professional.

 

I Vanessa, si sents això,

una abraçada molt gran.

 

Llegó el tío

con barba larga,

los abuelos hacían

comida especial,

y dijo: "niños, estáis morenos",

y dijo: "al menos 

habéis crecido un palmo". 

Ignacio y yo le escuchábamos

mil aventuras

de países lejanos.

Y estaban bien y entretenían,

pero era difícil no pensar

en hacer volar por el barrio

aquel regalo extraño.

 

Por fin abajo nos situamos

a una distancia prudencial

de las señoras

que se bronceaban

y de los coches aparcados.

Estudiamos cómo iba el aire,

nos secamos

el sudor de las manos.

 

Pero el boomerang

se encallaba entre las ramas

y no volvía nunca.

Pero el boomerang

reclamaba la pericia

de un profesional.

 

Y bajaron los otros

con Vanesa,

¡ay, Vanesa, cómo le debe ir!

Comían pipas con arrogancia,

se reían desde el banco.

Hasta que,

aburrido de ese espectáculo,

vino Xavi, que era más mayor. 

"Dejadme un tiro, atrás,

dejadme un tiro, mataos!

Que es cuestión de muñeca,

que lo que hace falta

es buen juego de brazo". 

 

Y señores, tan bueno es insistir

como saberse retirar.

Y no sé Ignasi, pero en mi caso

puedo reconocer que me dolió

ver en los ojos de Vanesa

que la cosa se ponía interesante.

 

Pero el boomerang

se encalló entre las ramas

y no volvió nunca.

Pero el boomerang

reclamaba la pericia

de un profesional.

 

Pero hablo de tiempo, de ese julio

en que se fundió Induráin

y maldijimos al danés

y a las rampas de Hautacam.

Los años, en fin,

nos han hecho hombres,

y aunque nadie ha procreado

voy pensando alternativas

por si se da el caso.

 

Y en este mundo,

entre mis puntos fuertes

nunca estarán los detalles.

Pero me esforzaré

y una cosa no pienso regalar,

que la infancia será divertida,

mágica, libre,

de acuerdo, aceptado.

Pero no hay tanto

tiempo que perder

y tarde o temprano sólo queda

una verdad.

 

El boomerang

se encallaba entre las ramas

y no volvía nunca.

Pero el boomerang

reclamaba la pericia

de un profesional.

 

Y Vanesa, si oyes esto,

un abrazo muy grande.

 

Escribir comentario

Comentarios: 1
  • #1

    ElMolestoso (martes, 08 septiembre 2015 13:24)

    Una letra excelente, unos arreglos impresionantes, voces magnificas!!!.
    Escuchar cada una de las cancones de los Manel y deleitarse con ello es una misma cosa.

    Grupo imprescindible para tener en cuenta!!!.

    Gracias Manel.

La mejor selección de canciones en catalán traducidas al español y clasificadas según los estados de ánimo a los que se refieren.

Si quieres PUBLICIDAD PERMANENTE en portada y en esta franja, contáctanos.

Fer lluir bé el català, que és una bona feinada! 

Hacer lucir bien el catalán, ¡que es una buena faena!

 

(Els Amics de les Arts)